Dit a l'ull és una exposició basada en l'atzar. Els treballs que es presenten tenen molta riquesa abstracta i sobretot conceptual. Cada treball exposat és molt divers i té un procés únic al darrere, però el que uneix tots aquests projectes és l'atzar, el tema central d'aquesta exposició. L'exposició està comissariada per Joan Fontcuberta i hi participen diversos artistes: Joachim Schimdt, Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen, Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan. Totes les obres presentades pertanyen a la corrent d'art contemporani i tenen lloc al segle XXI.

L'atzar està tan present en les obres que cap és igual que l'anterior. Cada una de les obres és única i irrepetible, cadascuna ha fet servir diferents tècniques i materials. Hi ha fotografies, vídeos i fins i tot llibres. Podem observar és que la disposició de les obres va molt lligada a l'atzar, ja que algunes obres fotogràfiques no estaven disposades rectes o simètricament, sinó que els que s'encarreguen de l'organització i posició de les obres han jugat amb la paraula per disposar les peces d'una manera irregular i dinàmica que aporta ritme a la sala.

Cada peça té un significat diferent, però totes les obres tenen aquest factor d'atzar, de sorpresa. Causen confusió i expectació per saber que hi ha darrere, com ha sigut aquest procés creatiu.

Opinió personal: El que m'ha semblat més interessant és quan la Francele Cocco ens va explicar el procés per fer el seu llibre "____grafia". Mai vaig imaginar que una fotografia pogués tenir un procés (si no recordo malament va utilitzar mel i coure en una part del procés) tan estrany, que tot i així va donar lloc a fotos molt curioses i molt conceptuals.