Aquesta exposició va ser sense dubte la més impactant. En una sala hi havien plafons a mode de cortines que formaven un cercle. En el centre se situava uns projectors que projectaven les imatges en els plafons. Els plafons eren especials, ja que reaccionaven a la llum i funcionaven de la seguent manera. Es projectaven unes imatges quan els projectors estaven encesos i al posar-te davant quedava grabada la teva ombra una vegada s'apagaven. D'aquesta manera cada vegada les imatges del projector s'anaven superposant unes a sobre de les altres i creaven aquest efecte com si fos uns records o memòries, ja que a mesura que pasen els anys els anem remplacant per records nous perquè els vells ja no els recordem o els recordem molt difuminadament. 

​

Els artistes ens van fer la visita eren en Jordi Guillumet i la Mònica Rosselló. 

Les imatges no eren actuals ja que aquesta exposició es va fer anteriorment en l'any 2004 però es va tornar a exposar ara. Es una obra contemporania 

La tècnica és la fotografia en tamanys gegants i en plafó especial, les imatges anaven canviant cada 30 segons. 

​

Opinió personal: Va ser l'exposició que més hem va agradar perquè mai havia vist un material fotosensible. Crec que han aconseguit captar molt bé l'essència dels records i el pas del temps.