Un segle breu és una exposició que fa un recorregut cronològic, des de l'any 1929 fins ara i explora les diferents etapes per les quals va passar la ciutat de Barcelona. Podem trobar tota mena d'art des d'obres conceptuals a d'altres menys conceptuals. L'exposició és un conjunt de nou sales, cadascuna amb el seu estil d'art. A través d'aquesta exposició podem veure l'evolució de l'art després de la guerra (postguerra) i com aquest cada vegada és més minimalista i més conceptual encara que això no significa que deixi de ser reivindicatiu i crític. És una exposició permanent comissariada per l'equip del MACBA i amb obres de diferents autors com Richard Hamilton, Erró, Herminio Molero, Claes Oldenburg, Ronald Nameth, I Evru, Anni Albers, Alexander Calder...

 

Encara que recorre diferents èpoques i, per tant, diferents estils artístics, l'exposició es basa principalment en art contemporani i d'aquest segle i es podrien trobar tant quadres com escultures com vídeos.Em va agradar molt l'expo perquè hi havia obres molt conceptuals i cadascú les interpretava a la seva manera. Sobretot l'obra que més confusió va crear va ser el cub amb plaques de plàstic i tubs. Perquè no m'esperava que fos, segons ens va explicar la guia, un intent de l'autor per recrear el que seria una ciutat perfecta.